Psicologia integrativa per a infants, adolescents i adults.
Un espai de reconnexió, cura emocional i acompanyament terapèutic.
Psicologia integrativa per a infants, adolescents i adults.
Un espai de reconnexió, cura emocional i acompanyament terapèutic.
Una mirada integrativa implica entendre la persona de manera global: no només des del
pensament o el símptoma, sinó també des del cos, les emocions, la història vital, els vincles i els
recursos interns. No hi ha un únic camí ni una única tècnica.
Cada procés és diferent perquè cada persona és
diferent. L’enfocament terapèutic s’ajusta a qui ets, al que necessites i al moment que estàs vivint
— per transformar no només el que entens del que et passa, sinó també la manera com ho vius
i com t’hi relaciones.
Perquè habitar-se de nou requereix de tota la nostra totalitat.
Com treballo

Comprendre el que ens passa és el primer pas. Treballem per ampliar la consciència sobre els
nostres patrons, pensaments i creences, per poder relacionar-nos amb ells d’una manera
diferent.

Les emocions no són l’enemic. Aprendre a reconèixer-les, nomenar-les i acollir-les ens permet
connectar amb allò que realment necessitem, sense quedar-nos atrapats en elles.

Conèixer el teu cos és molt important. Això ens serveix per poder reconnectar amb el cos com a font d’informació i regulació.

Més enllà dels rols que ocupem i les expectatives que carguem, hi ha una manera més genuïna
d’habitar-nos. El procés terapèutic obre espai per reconnectar amb aquesta essència.

Apropar-nos al que ens passa des de la curiositat, i no des del judici, canvia radicalment la
relació amb nosaltres mateixos. Explorar sense condemnar és una de les eines més
transformadores.

El canvi no sempre ha de ser pesat. Donar lloc a la creativitat, la lleugeresa i el moviment
intern permet que la transformació flueixi d’una manera més natural i encarnada.
El cos guarda memòria i coneixement que la ment sovint no arriba a expressar. Les nostres
experiències, emocions i, especialment, aquelles que no hem pogut gestionar, queden
registrades en ell. El cos parla constantment: a través de les seves sensacions, tensions i
respostes ens explica com estem i què ens passa, si sabem escoltar-lo.
Massa sovint el cos queda fora del procés terapèutic, com si la transformació fos només una
qüestió de comprensió intel·lectual. Però el cos és un aliat fonamental, i de vegades el gran canal
d’entrada al coneixement interior. Per això forma part activa del procés terapèutic: com a eina,
com a recurs i com a suport.